Diplomática

Diplomática contemporânea

Heloísa Liberalli Bellotto

FONTE: http://documentosarquivisticosdigitais.blogspot.pt/search/label/Diplom%C3%A1tica%20arquiv%C3%ADstica

Fonte: http://diplomaticapuntcat.blogspot.pt/2012/11/added-value-i-evidence-of-value.html?utm_source=feedburner&utm_medium=email&utm_campaign=Feed:+Diplomaticacat+(Diplom%C3%A0tica.cat)

Added Value i Evidence of value. Innovació [3] en Arxivística i Gestió de Documents

Vendre millor el resultats de la nostra feina!! Aquest és crit sentit i compartit per molts professionals dels sectors de l’arxivística, la gestió documental i la diplomàtica. Per a fer-ho cal avaluar amb esperit crític l’objectiu dels nostres productes. Els fem per nosaltres mateixos i per demostrar-nos que apliquem bé la teoria? O bé els fem perquè tinguin alguna utilitat pràctica a la institució o al client que ens els sol·licita? Algun valor social s’esdevindrà d’aquests productes? Algun valor pragmàtic? Generaran negoci? Oportunitats? Els nostres productes provocaran evolució positiva? Millora continuada? Interioritzem dos conceptes per donar algunes respostes en aquestes preguntes: “Evidence of Value” i “Added Value”.

Provar la vàlua (Evidence of Value) o “posar en valor” els nostres documents. Inicialment hem de diferenciar entre els documents que conformen un fons i els documents que nosaltres elaborem com a productes d’arxiu. El valor, en els dos casos, prové tant de la informació i la capacitat evidencial que aporten en la fase on són vigents els seus efectes jurídics com del seu valor patrimonial un cop exhaurida la seva vigència jurídica. Tant en uns documents com en els altres aquesta posada en valor va estretatament lligada a una decisió prèvia d’objectius, els quals s’han de dimensionar adequadament entre estratègics i/o concrets. Determinar el “valor” d’aquests documents, provar-ne els usos i beneficis, obliga a un esforç d’interpretació apriorista. Convé pensar aquest “valor” abans de l’elaboració del producte que permetrà posar-los en valor. Així doncs hi ha dos tipus de documents on podem aplicar el nostre esforç de revalorització: (i) “posar en valor” els documents que gestionem; (ii) “posar en valor” els nostres productes professionals.

El valor de la necessitat (exemple de revalorització en el primer grup). No cal dir que triar la documentació que més necessitat té de tractament arxivístic està al dia de la nostra pràctica professional. En aquest cas serà el valor de donar resposta a la necessitat: documents no classificats, documents que no han rebut tractament arxivístic previ, documents que necessiten actuacions preventives, documents invocats de manera urgent pels serveis de la institució que els elabora, … En aquests casos la “posada en valor” deriva del correcte tractament o de la òptima gestió que se’n faci.

El valor de la intuició i l’oportunitat del moment (exemple de revalorització en el primer grup). No tot és “necessitat”. Per “provar la vàlua” de certs documents només cal veure-n’hi els elements distintius en relació a d’altres que permetrà deixar-los de tenir oblidats als nostres dipòsits. Aquestes operacions són vitals, sinó no podrem justificar mai del tot la nostra feina. Perquè guardem els documents? Per poder-los utilitzar si és el cas i extreure’n tot el seu suc informatiu, evidencial, testimonial, etc. Cal intuició, reconeixement dinàmic dels moments en què certa documentació pot ser d’interès o necessària. Seguir el ritme dels temps o marcar-ne de propis. Dependrà de la solidesa i de la tradició del propi servei d’arxiu. Però també dependrà de la mentalitat pràctica dels seus professionals. Per exemple: davant l’oportunitat de realitzar un inventari o una edició documental, caldria preguntar-se prèviament quins “documents” poden oferir un rendiment més gran als efectes de garantir un retorn tant social com, eventualment, econòmic. Segurament costa d’entendre un posicionament tant pragmàtic, però seguint els camins tradicionals la ciència continuarà lamentant-se de la manca de suports institucionals, de la manca de recolzament econòmic, etc. Intuició, sentiment pràctic, reconeixement de les oportunitats i dinamisme.

El valor de la millora en la gestió (exemple de revalorització en el segon grup). Cal un quadre de classificació per a millorar l’ús dels nostres documents? Aquesta classificació generarà evolució positiva o simplement una situació de control que no teníem prèviament? Aquesta “aparent” situació de control implicarà evolució positiva, millora continuada? Quantes vegades ens hem fet aquesta pregunta. No cal insistir: sí o sí un quadre de classificació aporta millora per la simple situació de control de la situació que suposa, sigui pel propi servei d’arxiu, en una primera instància, sigui a tota l’organització si se n’extén el seu ús continuat i efectiu. El control sobre els documents “posarà en valor” el quadre de classificació i, a la vegada, en “provarà la vàlua” com a instrument.

El “valor afegit” (Added Value) dels nostres productes es manifesta quan el producte final aporta més del que inicialment estava previst que aportés. És un increment del seu valor que s’esdevé per l’excel·lència del producte realitzat, per la seva versatilitat, per la seva fàcil comprensió, per la seva  capacitat d’utilització, per la seva significació social o per la seva significació en la gestió de la documentació. Però el valor afegit és també la capacitat d’una selecció de documents o d’un producte d’arxiu per ser utilitzats en diferents instàncies i moments. Una idea de valor afegit igualment legítima és la que es manifesta quan un producte d’arxiu no del tot ben acabat (segons el bon quefer professional) ja permete l’obtenció d’utilitat i benefici. És un aspecte polèmic fer menys i obtenir més? Bé, depèn. Tots sabem les dificultats per obtenir bons productes d’arxiu, productes complets i exhaustivament dissenyats en temps breus. Davant la impossibilitat d’obtenir productes “perfectes” caldrà demostrar la nostra capacitat per obtenir resultats satisfactoris davant la “imperfecció” dels nostres productes. Sembla una obvietat, però la professió està curulla de bons professionals que no aconsegueixen acabar mai els seus productes, perquè els consideren imperfectes o inacabats. Masses anys treballant a l’ombra, a la cuina dels productes d’arxiu, pot suposar no arriscar-se mai a sortir a l’arena. I sinó, digueu-me, quants quadres de classificació s’han quedat tancats al congelador dels arxius esperant el dia de ser cuinats definitivament i sadollar la fam d’organització i millora en la gestió de les nostres organitzacions? El valor afegit, per tant, és tot aquell benefici obtingut malgrat la poca precisió d’alguns dels nostres productes. Se’n diu, en altres esferes, economia productiva.

Un tipus concret de “valor afegit” en diplomàtica. Ningú havia utilitzat aquest concepte en relació a la diplomàtica fins a Georg Vogeler. En realitat parla de Mehrwert, el concepte en alemany. En un interessantíssim diàleg amb el medievalista Torsten Reimer l’any 2007 al portal Arts-Humanities.net ambdós coincideixen en aplicar el concepte als camins que està seguint la diplomàtica clàssica. Consideren que el valor afegit en els documents medievals i moderns s’adquireix mitjançant l’enriquiment de les edicions documentals en entorns telemàtics. Poder presentar documents editats on totes les dades puguin ser explotades i on, fins i tot, ja vinguin interpretades és de gran utilitat. El fet que els documents editats estiguin a l’abast de molts usuaris on-line permet que molts “ulls” les interpretin i n’enriqueixin la seva comprensió i utilització. El “valor afegit”, per tant, s’associa directament als documents treballats i a la possibilitat d’una utilització, comprensió i difusió més gran.
Són tots ells conceptes molt versàtils. En aquest post simplement n’encetem l’ús. Segur que el tema té més recorregut.
Consulteu també:
Un tractament ambiciós per la documentació històrica
Les oportunitats. Innovació [2] en Arxivística i Gestió de …
Burocràcies: sistemes de dominació mitjançant la gestió de …
Pot la descripció arxivística, descriure diplomàticament?
30300 oportunidades

http://www.codicesdiplomaticos.com/nuevapublicacionlibrosescriturasybibliotecas/61

Nueva publicación: Libros, escrituras y bibliotecas

Gimeno Blay selecciona y traduce el conjunto de textos que integran este volumen de Petrucci

Nueva publicaci&oacuten: Libros, escrituras y bibliotecas

2011-09-12 –

Libros, escrituras y bibliotecas recopila una selección de textos del prof. Armando Petrucci realizada y traducida por Francisco Gimeno Blay, catedrático de Ciencias y Técnicas Historiográficas de la Universidad de Valencia. Investigaciones sobre la cultura escrita desde la antigüedad hasta los tiempos modernos, problamáticas metodológicas, conservación y custodia, historia del libro y de las bibliotecas, etc.

Francisco M. Gimeno Blay

Francisco M. Gimeno Blay es Catedrático de Ciencias y Técnicas Historiográficas (Paleografía y Diplomática

e la Universitat de València. Su investigación se ha dedicado principalmente a estudiar los aspectos relacionados con la historia del alfabetismo y de la escritura medievales en todas y cada una de sus manifestaciones, así como la escrituración de las lenguas románicas frente al latín. Se ha interesado especialmente por la historiografía de la Paleografía y la Diplomática españolas y en general por la historia de la erudición. Atención especial ha dedicado al libro manuscrito medieval como punto de encuentro de relaciones sociales complejas muy intensas, contribuyendo todas ellas a definirlo como objeto de comunicación. Ha editado, asimismo, textos medievales de naturaleza muy diversa (homiléticos, tratados de caligrafía, inscripciones epigráficas, filacterias y rótulos de la pintura, documentos jurídicos, etc.) pertenecientes a los dominios lingüísticos latino y románicos (escritos en catalán, italiano, castellano-aragonés). Sus trabajos se han publicado en revistas especializadas tales como:Alfabetismo e Cultura Scritta, Anuario de Estudios Medievales, Cultura Escrita & Sociedad, Hispania, Irargi, Scrittura e Civiltà, Scriptorium, Signo. Revista española de historia de la cultura escrita,Syntagma. Revista del Instituto de Historia del libro y de la lectura, etc.

Forma parte del consejo asesor de las revistas: (1) Signo. Revista española de historia de la cultura escrita (Universidad de Alcalá de Henares); (2) Stvdia Philologica Valentina(Departamento de Filología Clásica de la Universitat de València); (3)Syntagma. Revista del Instituto de Historia del libro y de la lectura; (4) Cultura Escrita & Sociedad(Alcalá de Henares. Gijón); (5) Litterae caelestes. Rivista annuale internazionale di paleografia, codicologia, diplomatica e storia delle testimonianze scritte (Roma); (6) Vegueta. Anuario de la Facultad de Geografía e Historia. Universidad de Las Palmas de Gran Canaria, y (7) Scripta. An International Journal of Paleography and Codicology. Es director del Seminari internacional d´estudis sobre la cultura escrita; miembro del Patronato Lluis Guarner. Biblioteca Valenciana, de Conselleria de Cultura Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana; miembro del Consejo ejecutivo del Instituto de Historia del libro y de la lectura, de la Fundación Duques de Soria y del Consejo Asesor del Centro Internacional de Investigación de la Lengua Española (CiLengua) de la Fundación San Millán de la Cogolla.

Su investigación la ha desarrollado en centros nacionales e internacionales (Biblioteca Nacional de España, Archivo Histórico Nacional, Real Biblioteca, Archivo del Reino de Valencia; British Library de Londres; Bibliothèque Nationale de Paris; Biblioteca Apostólica Vaticana, y Bayerische Staatsbibliothek de Munich, entre otros).

Dirección de contacto:
Facultad de Geografía e Historia
Universidad de Valencia
Avda. Blasco Ibáñez, 28
46010 VALENCIA
C-e: francisco.gimeno@uv.es

Deixe uma Resposta

Please log in using one of these methods to post your comment:

Logótipo da WordPress.com

Está a comentar usando a sua conta WordPress.com Terminar Sessão / Alterar )

Imagem do Twitter

Está a comentar usando a sua conta Twitter Terminar Sessão / Alterar )

Facebook photo

Está a comentar usando a sua conta Facebook Terminar Sessão / Alterar )

Google+ photo

Está a comentar usando a sua conta Google+ Terminar Sessão / Alterar )

Connecting to %s

Create a free website or blog at WordPress.com.

EM CIMA ↑